La diferència entre pla estratègic i pensament estratègic -Nusos Cooperativa

Nusos Cooperativa

La diferència entre pla estratègic i pensament estratègic

“El coneixement es mou essencialment en la conversa i en l’acció. Sempre es genera a escala local, en l’àmbit en el que les converses poden donar-se com a tals.” Alfonso Vázquez

Durant sis mesos, de la Fira d’Economia Solidaria de Catalunya (FESC 2018) a la primera trobada de confluència del Fòrum Social Mundial (FSM 2020), ens hem dedicat a repensar-nos amb més intensitat. No ho hem fet soles perquè no volíem una consultoria externa del tipus —“mira’t això i dóna’ns una solució”—. Labcoop ens ajudà a redactar, internament, i per tant a compartir, discutir i decidir llenguatge i algunes idees, interioritzant-les molt més.

L’objectiu és crear una nova cultura a Nusos, reinventant la manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb l’entorn, la manera d’orientar-nos cap a clients, proveïdores, aliances o la de compartir objectius i per a detectar oportunitats en els problemes.

Hem aprés algunes coses que no son cap recepta, més aviat un mode d’actuació:

  • Molta creativitat i permanent comunicació. El promotor de les nostres decisions no hauria de ser el curt termini. El canvi cultural pot ser prou llarg però és fonamental passar de la complaença a la urgència, a certa tensió i exigència. Optem per un canvi radical però que es pugui fer poc a poc amb un equip impulsor que piloti el canvi i en permanent contrast amb l’exterior.
  • Estratègia de servei/producte i rigor econòmic. Configurar un pla de gestió que sigui una matriu d’idees i objectius que ens relacionin amb els clients: coneixement, servei, accions, el seu concepte econòmic, estil de relació.
  • Caos amb visió. El nostre model parteix d’un caos que generi ordre i autoorganització, amb visió (estratègies qualitatives i pautes d’actuació) i basada en la permanent adaptació a les necessitats de l’entorn.
  • No admetre la precarietat. No és admissible que una activitat sigui o no rendible en funció dels salaris de les treballadores. És un mal assumpte, es tractaria d’un projecte dèbil.
  • Cedir, donar i donar-se. No es tracta de fer-nos persones diferents a com érem, sinó de crear una organització sana que generi comportaments positius i tensió creativa. Per fer-ho possible haurem de desenvolupar permanentment aspectes com la comunicació, la responsabilitat i la interactuació lliure. Fer-ho de manera natural, prescindint de manuals i comportaments estàndard.
  • Dinamisme continuat. Quan es parla d’innovació a les empreses, generalment es refereixen a la innovació del producte. Però el que és veritablement necessari és innovar la manera de relacionar-se, de comunicar, de donar oportunitats, de com arribar al mercat (als clients, que son persones), en la manera de crear un producte o servei, (no del producte en si, sinó com es crea aquest), i com s’hi participa.

Aprofitar l’avantatge natural d’una relació cooperativa. En comptes d’estudis de mercat, anàlisis del passat i recerca d’informació, viure la informació: moltes i diverses opinions de clients, proveïdors, possibles aliats i d’aquesta manera anar teixint una estratègia de decisions.

Per fer aquest acompanyament i formació hem rebut el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Logo Ajuntament Barcelona

Comparteix a twitter