Nusos Cooperativa

Parlem obertament de ciència…

Es pot parlar d’accés obert al coneixement si en les principals institucions on es duu a terme es premia l’elit, la reputació i la competència entre investigadors i mitjans que publiquen les recerques?

Dades obertes, codi o hardware lliure no són conceptes nous. Sembla que les eines que ens permeten un accés a un infinit d’informacions i que ens permeten comunicar-nos de manera descentralitzada i horitzontal ens hauria de facilitar la producció de coneixement.

“Una vella tradició i una nova tecnologia convergeixen per a fer possible un bé públic sense precedents”. Així s’iniciava la proposta de la “Iniciativa de Budapest” de l’any 2001 que acordava accelerar l’esforç internacional per a un accés lliure als articles acadèmics. No va ser un eureka, des de principis dels 90 s’estaven digitalitzant repositoris d’universitats i internet semblava oferir la possibilitat de publicar resultats sense haver de pagar. Retirar les barreres d’accés a la literatura científica –deien- acceleraria la investigació, enriquiria l’educació i uniria la humanitat cap a una cerca intel·lectual comuna.

Des de la institucionalització de la pràctica científica, aquesta s’ha basat en la col·laboració i producció de coneixement públic, principalment a través de publicacions, les polítiques de comercialització de les quals, han limitat el seu accés durant dècades.

En contraposició, el moviment de ciència oberta defensa una lliure disposició de dades, dels resultats i dels protocols de les diferents etapes de la investigació i permet que diverses persones hi puguin contribuir. Tot i que hi ha consens mundial en la voluntat d’obrir la ciència, el debat sobre les regles per definir les etapes on s’obre, com es col·labora, els recursos i resultats als quals es té accés o la diversitat de persones que hi participen mostren com encara ens trobem lluny de practicar una nova manera de fer ciència.

Dins de l’economia social i solidària en tenim alguns exemples, com Coopdevs, una associació de persones que té com a objectiu impulsar solucions tecnològiques per fomentar i promoure l’economia social. Tots els projectes en què participem són de codi obert i llicència lliure. O la Iniciativa Barcelona Open Data, una associació que neix per promocionar les dades obertes a l’entorn de Barcelona amb l’objectiu d’apoderar a la ciutadania en el seu ús, oferir eines de formació, promoure el coneixement i donar suport a projectes d’emprenedoria basats en dades obertes. També en serveixen d’exemple 1000001 Labs, una empresa especialitzada en solucions d’intel·ligència artificial per a la gestió de dades ambientals i la participació dels grups d’interès en ciències ciutadanes. Dribia, que fa acompanyament a negocis per a esdevenir organitzacions que prenen decisions basades en dades o Salus.coop, una iniciativa que té per objectiu legitimar els drets dels ciutadans per controlar les seves pròpies dades, i facilitar l’intercanvi de dades per accelerar la recerca i la innovació en el sector mèdic.

Consulta l’Ecos de Transformació #5 “Cap a una ciència oberta i col·lectiva”

Cercador d’articles de recerca de la Public Library of Open Science

Comparteix a twitter