L’ informe de perspectives de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) —World Energy Outlook 2012 (WEO 2012)— preveu que de la demanda mundial d’energia creixi més d’un terç durant el període 2010- 2035. En aquest temps, les energies renovables representaran gairebé un terç de la producció total d’electricitat però els combustibles fòssils continuaran dominant el mix energètic global, avalats per subvencions que el 2011 van assolir un valor 393.000 M€, sis vegades més altes que els ajuts rebuts per les renovables.

Canvi climàtic i verd urbà. Visita taller a Can Rigal

Segons aquest i altres informes,— Facing the Hard Truths about Energy   (Afrontem les  dures veritats sobre l’energia), del National Petroleum Council  (NPC)—, el món no s’està quedant sense recursos energètics, però l’augment  continuat de la producció de petroli i gas natural a partir de fons convencionals,  presenta cada vegada més riscos que suposen un seriós obstacle per assegurar  les previsions de demanda a mig termini. Aquests riscos poden ser de  naturalesa tècnica, de tipus geopolític, per l’escassetat de personal qualificat i  per la ràpida disminució de l’EROI (energy return on investment), —la relació  entre l’energia obtinguda mitjançant l’extracció de petroli i l’energia consumida  per aquest mateix procés—, la qual cosa significa que cada nou barril de  reserves afegit té un contingut energètic net inferior.

Per altra banda, en ser els gasos d’efecte hivernacle (GEH) un residu directe en  la majoria de processos de combustió, les polítiques energètiques afecten  directament la gestió d’aquest contaminants.

Aquest mateix informe preveu per aquest període, l’augment de les emissions fins a una concentració capaç d’incrementar la temperatura mitjana del planeta uns 3,6 graus.

En aquest sentit, malgrat que l’escalfament global és inequívoc, que molts dels canvis observats en les darreres dècades no tenen precedents en una escala temporal de desenes a milers d’anys i que la influència humana sobre el clima resulta clara, —(Climate change 2013. The physical basis. Del Grup de Treball 1 del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic)—, els mitjans i responsables polítics redueixen la lluita contra al canvi climàtic a una reducció de les emissions que per si mateixa no serà suficient.

Visita taller sobre el cicle del carboni

Això és deu a que el diòxid de carboni emès per l’activitat humana està relacionat amb el producte de quatre variables considerades a escala global (Identitat de Kaya): 1) la població, que segons les projeccions de les Nacions Unides continuarà creixent fins a un màxim de 9.500 M per després estabilitzar-se; 2) el producte interior brut (PIB), que el paradigma econòmic vigent assumeix com a dogma indiscutible que pot continuar creixent indefinidament; 3) l’energia utilitzada per unitat de PIB (intensitat energètica) i 4) les emissions de diòxid de carboni emeses per unitat d’energia consumida (o intensitat de carboni del mix energètic).

D’aquesta identitat se’n desprèn que per reduir substancialment la injecció antropogènica de GEH a l’atmosfera caldria, no únicament replantejar el model energètic rebaixant la intensitat energètica amb la millora de l’eficiència de l’oferta i la demanda; avançant cap a la descarbonització del mix energètic, promovent el desplegament de fonts d’energies netes en diòxid de carboni, sinó també qüestionant l’actual paradigma de creixement econòmic i demogràfic.

Particularment, Catalunya té un gran consum energètic en tots els sectors de la seva economia. La demanda se centra en el sector del transport, bé que la industria també té un pes important. Té una gran dependència energètica envers països tercers pel que fa als combustibles fòssils (el 2011, la importació d’energia va suposar el 13,2% de les despeses d’importació).

En el seu perfil energètic, Catalunya té un consum de gas natural i de productes petrolers molt superior a la mitjana comunitària, bé que això és compensat per un consum de carbó pràcticament nul. En conjunt, el mix fòssil representa el 72,4%. Igualment destaca el pes important de l’energia nuclear, molt superior al del mix europeu mentre que només el 4% de l’energia consumida es genera per mitjà de fons renovables.

En aquest escenari i a qualsevol escala, la sostenibilitat energètica, passa per resoldre simultàniament tres reptes íntimament relacionats: la seguretat de subministrament, l’accessibilitat- cost econòmic i l’impacte ambiental- canvi climàtic.

Arribats aquí, aquestes reflexions ens porten a subratllar el paper clau de la comunicació i el de l’educació en el desenvolupament de les competències dels ciutadans per a participar activament en els processos de construcció i de canvi relacionats amb la sostenibilitat energètica.

Pel que fa a la comunicació, ens trobem que la reestructuració en el sector dels mitjans ha estat especialment dura entre els professionals especialitzats en àrees com ciència, tecnologia, economia i afers estrangers. La divulgació crítica i de qualitat està amenaçada per l’entorn competitiu i canviant per als mitjans amenacen. El públic depèn cada vegada més dels nous mitjans per obtenir informació i participar en el debat. Això exigirà més esforç a l’audiència i obligarà els comunicadors a recuperar l’essència del bon periodisme.

Tanmateix, la inversió en campanyes d’informació i comunicació en matèria ambiental és molt més elevada que la disponible per als projectes d’educació ambiental de qualitat. En aquest sentit, són lloables propostes com la de “Criteris de qualitat, per escoles, per al desenvolupament sostenible” (Breiting, Mayer, Mogensen, 2005), una recerca sobre experiències existents de qualitat que conjuguen l’educació per a i en la sostenibilitat.

Al darrera hi ha la necessitat d’equilibrar dues visions diferents, complementàries i mútuament indispensables d’entendre tant el desenvolupament sostenible com l’educació per a la sostenibilitat (Vare i Scott, 2007):

– L’Educació per al Desenvolupament Sostenible, que promou els canvis de comportament necessaris per la reducció i ús responsable dels recursos guiada pel criteri dels experts. Respon a la necessitat d’ensenyament- aprenentatge de conceptes i pràctiques fonamentals i la seva eficàcia es valora en termes d’impacte ambiental i social.

– L’Educació com a Desenvolupament Sostenible, que promou processos d’aprenentatge social i la construcció de capacitats crítiques, d’exploració creativa de noves idees. Respon a les exigències d’investigació i aprofundiment cap a canvis profunds i radicals.

En essència, caldria una EDS que combinés elements d’aquestes dues visions. L’ensenyament- aprenentatge sobre l’energia, les seves propietats (transformació, transferència, conservació, degradació,…) i sobre les capacitats “instrumentals” relacionats amb la cerca, maneig i comunicació de la informació necessàries per entendre l’escala i naturalesa de fenòmens complexos, i elements per a una educació “emancipadora” orientada al pensament sistèmic i complex, les competències crítiques i al canvi profund de visió i interpretació del món.

Veles e vents. Xerrada sobre energia eòlica

Una de les nostres idees principals és que l’educació tindrà un rol significatiu en la capacitació dels ciutadans per prendre part activa en un canvi de model de desenvolupament. En aquest sentit, la modificació de comportaments hauria d’evolucionar cap al desenvolupament de competències per a l’acció, la participació crítica i per la presa de responsabilitats personals.

Aquesta discussió s’està duent a terme en uns temps especialment crítics per a l’educació i la sostenibilitat. Això seria una motivació afegida pe integrar investigació i educació, formació i informació, reflexió i acció, per no deixar-se portar pel corrent.

Elements per propiciar la discussió

Les dificultats per formar-se un criteri sobre certes qüestions augmenten quan les decisions que s’han de prendre no són clares o els seus possibles efectes es plantegen a mig termini. És el cas del canvi climàtic o les polítiques energètiques i les seves implicacions socials i ambientals. En aquest sentit caldria:

–   Dotar-nos de mitjans per fer una divulgació no homogènia que vagi a remolc de les fonts més poderoses, amb tractaments que aprofundeixin. Que posin per davant bones seleccions i contextualitzin els desacords i la incertesa; que representin els experts adequadament i permetin la interacció; que reflecteixin el consens adequadament, que usin la terminologia acuradament i tenint en compte la interpretació que se’n pot fer.

–   Aprofitar eines multimèdia, multiplataforma i fins i tot estratègies de màrqueting en línia (optimització de paraules clau i hàbits de recerca) per fer divulgació organitzada i profitosa, i per sortir a trobar la gent i dialogar .

Des del sud estant, l’eficiència ha d’ésser un dels eixos centrals del nou paradigma energètic. Des d’aquesta perspectiva, alguns productes i solucions que no tenen retorns energètics clars en els països septentrionals, sí que en tenen en els països meridionals. En aquests casos cal desenvolupar una política d’I+D específica per a aquestes solucions atès que els països septentrionals, amb una inversió en I+D més gran, no invertiran de forma especial en aquesta línia. En aquest sentit caldria:

– Aprofitar el know how d’instituts i centres tecnològics rellevants en aquest camp (IREC, etc.) i liderar un acord internacional destinat a la recerca en solucions aplicades a la millora de l’eficiència energètica.

– Planificar i dur a terme un ampli programa de preparació de científics i tècnics qualificats per a la recerca aplicada a la millora de l’eficiència (millora de la relació consum/ servei obtingut), l’estalvi (supressió de consum superflu), la suficiència (moderació en el nivell del servei) i a projectes de generació elèctrica renovable per autoconsum que permeti disminuir el consum energètic i augmentar la generació endògena.

Cases amb energia. Exposició sobre eficiència energètica de l’habitatge.

Enguany acaba la Dècada per al Desenvolupament Sostenible (DESD), 2005- 2014 que la UNESCO es va marcar amb l’objectiu d’implicar a tots els països en estratègies, desenvolupament i revisió de l’educació per al desenvolupament sostenible. És una bona oportunitat per avaluar i reflexionar sobre el potencial de l’educació per al treball cap al desenvolupament sostenible. En aquest sentit caldria:

– Expandir un enfocament de la EDS associada a la cultura de la complexitat, que identifiqui, exposi i analitzi els reptes ambientals com a conflicte d’interessos. Una EDS orientada a la competència per a l’acció i que permeti que la ciutadania assumim que els problemes corresponen a oportunitats i possibilitats i que s’ha de comptar amb la incertesa i el risc.

Una EDS com una forma d’educació per a la ciutadania, per a la participació crítica i per la presa de responsabilitats personals en accions i decisions relatives a l’entorn natural, social, cultural i econòmic.

– Desenvolupar  la formació d’educadors en les noves competències professionals exigides per l’EDS. Reconèixer i premiar, amb incentius i certificats de la qualitat, aquest enfocament de la EDS en les diferents institucions educatives.

– Adoptar l’EDS com un enfocament institucional conjunt per part de l’escola, la universitat i els altres agents educatius (formal, no- formal, informal). Ni els educadors ni l’educació formal pot fer el canvi si no es modifica el teixit social, si la societat no comença a compartir els valors que inspiren l’educació per a i en la sostenibilitat.

Visita taller sobre el cicle del carboni

Ja en “Natura, ús o abús” el malaguanyat professor Margalef  sostenia que el “desenvolupament sostenible” solament tindria sentit si aconseguíssim mantenir la mateixa qualitat de vida sense incrementar la disbauxa energètica, que és la manera com afectem més i contribuïm a la destrucció de l’entorn. Tal vegada, la única solució acceptable seria emprar més i millor la informació de què disposem, però no la quantitat d’energia usada que, si fos possible, s’hauria d’intentar disminuir.

Documents per aprofundir el tema 

EMMOTT, Stephen, Diez mil millones, Anagrama, Colección Argumentos, Barcelona, 2013

MARZO, Mariano, El suministro global de petróleo. Retos e incertidumbres. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Barcelona, 2010

MAYER, Michaela, What can we do in schools for ESD? Reflections and proposals from the Ensi International Network. Quality Environmental Education in schools for a Sustainable Society, Proceeding of an International Seminar and Wokshop on Environmental Education: Cheongju National University of Education, Aug. 25- 26, Korea, p. 135- 151.

MORIN, Edgar, Los siete saberes necesarios para la educación del futuro, Nueva Visión, Buenos Aires, 2001

UNITED NATIONS Secretary- General’s high-level panel on Global sustainability, Resilient People, Resilient Planet: A futures worth choosing, New York, 2012

VARE, Paul i SCOTT, William, Learning for a change: Exploring the relationship between education and sustainable development, Journal for Education for Sustainable Development, Vol. 1 (2)

Proposta de text de debat de l’àmbit de treball “Model energètic i educació/comunicació/difusió”. El podeu consultar i modificar a: http://wiki.procesconstituent.cat/index.php/Fitxa_Model_energ%C3%A8tic_i_educaci%C3%B3/comunicaci%C3%B3/difusi%C3%B3