Som un equip bàsicament femení amb formació científica però amb sensibilitat social. La serenitat és el nostre estat emocional base, però sovint pugem d’intensitat. Podríem dir que ens sentim alegres de prendre consciència del perquè del nostre nom, de la voluntat de teixir vincles entre la ciutadania, el coneixement científic i altres sabers per transformar el món. És cert que ens costa celebrar-nos però recordem amb especial carinyu un moment d’èxtasi a l’equip: va ser durant unes bicitapes. No sabeu què és? Vam fer una ruta en bici per Barcelona passant per totes les tasques i bars referents per nosaltres, passant per les braves del Tomàs, per les croquetes de Sant Martí o les empanades de Sant Antoni.

Pensar en el pas valent que van fer les nostres sòcies fundadores ens genera admiració: moltes gràcies a les Olgues i el Ferran, 3 biòlogues que van emprendre un projecte cooperatiu i van fer possible que avui siguem aquí. Hem sentit molta confiança de cadascuna de les persones que han passat per Nusos, vora una cinquantena, amb diferents implicacions i rols. Som el resultat de totes aquestes mirades, i l’agafem amb acceptació.

Ens mirem amb interès la Vida, en majúscula. Ens atrau i ens captiva cada dia. Treballem perquè sigui justa i bonica. Sentim anticipació quan contribuïm a una transformació ecosocial que prioritza els equilibris ecosistèmics des de la justícia social.

Vivim el capitalisme des de l’aversió, ens du cap un món injust que no respecte els límits naturals. Les actituds que promou, com el consumisme desenfrenat i l’individualisme, ens generen avorriment i el patriarcat, com a eix de poder, ens produeix fàstic.

Situacions relacionades amb la por n’hem tingut d’una i mil colors. En general, l’hem viscut des de l’aprensió, en qüestionar-nos si des dels valors del cooperativisme podíem jugar en camps amb altres normes que no eren les nostres. La viabilitat d’un projecte com el nostre no és fàcil de garantir i ens cal treballar amb esforç cada dia. Hem viscut situacions de por quan les coses han anat francament maldades i recordem amb terror el dia en que l’escenari del futur immediat ens va qüestionar la nostra continuïtat. Però aquí estem!

Els nostres primers anys de projecte emprenedor el vam viure des de l’aïllament, creixíem dins la closca i lluitàvem soles contra els factors externs. Vam viure amb sorpresa conèixer, per atzar, tot un món organitzat al voltant de la XES i el mercat social, organitzacions amb qui compartíem els valors i la concepció del món pel qual treballem. Encara estem estupefactes de l’oportunitat que ens van oferir algunes d’aquestes entitats per formar part, juntament amb elles, del Grup Ecos, un grup cooperatiu amb qui hem crescut i après tan des de l’esfera empresarial com la social.

Hem tingut temps, també, per emocions com la tristesa el dia que la nostra companya, la Laia, ens va deixar d’aquest món sense poder-nos-en acomiadar. Un moment molt sentit a la cooperativa per la pèrdua d’una persona lluitadora, optimista i riallera.

I una gran ferida que tenim és el dia que que l’interès individual es va ficar dins de les entranyes de la cooperativa sense ser-ne conscients. Com sangoneres, es van aprofitar de la nostra confiança i transparència, ens van prendre el pèl. Vam sentir una intensa ira cap a aquella situació, també impotència i una dominació i submissió al capitalisme. Aquella situació va generar un trencament progressiu de l’estructura social de la cooperativa, degut a l’empipament que va generar entre les sòcies. És cert que de tot se n’aprèn, i tot i que primer va generar una situació de depressió, els anys hi van posar cura i coneixement des de la vigilància. Ara podem dir que som més fortes que mai, que som un projecte consolidat i que mantenim la il·lusió de seguir aportant el nostre coneixement i esforç per garantir la transformació ecosocial.

Podeu veure el vídeo de la celebració o escoltar la llista de cançons que ens vàreu dedicar. Moltes gràcies per acompanyar-nos!

Comparteix a twitter