De vegades projectes petits es fan molt grans…

Amb les companyes de la cooperativa Arquitectura de contacte ens vam imaginar un petit projecte. Arquitectura de contacte havia guanyat el concurs d’Ombratge Efímer de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Ecologia amb el projecte: A l’ombra del Trencadís. Sistematitzant la incertesa.

Per complementar la seva recollida d’evidències i valorar l’impacte de l’estructura en la comunitat, vam imaginar juntes un projecte de ciència ciutadana.

La casualitat va fer que l’estructura s’instal·lés a la rambla de Badal, just al davant de l’escola Cavall Bernat, així que decidides, vam anar a veure l’escola per proposar-los el projecte.

La direcció de l’escola es va mostrar molt interessada i va veure la potencialitat educativa del projecte des del primer moment. Un cop compartit amb el claustre, es va decidir que els nois i noies de 6è de primària, serien els encarregats de dur-lo a terme.

Amb l’Eva, la tutora de 6è, vam poder acabar de dissenyar i programar les sessions de treball. Començaríem per presentar el projecte a l’alumnat, fer algunes sessions de formació per introduir i debatre sobre alguns conceptes al voltant de la sostenibilitat, l’illa de calor o el canvi climàtic.

Com explicaries què és la calor?
Què en penses del canvi climàtic?
Penses que fa més calor a uns llocs de la ciutat que a uns altres?

En segon lloc, caldrien unes sessions de preparació de la recollida de dades. Quines dades necessitaríem? Com les aconseguiríem? De quines eines podríem disposar per a fer-ho?

Ja preparades i preparats, podríem passar a l’acció: recollir informació, analitzar-la i extreure’n unes conclusions. Amb el suport del Servei de Documentació d’Educació Ambiental, que ens va deixar en préstec un munt de maletes amb termòmetres i  higròmetres, vam poder prendre mesures. També l’alumnat va definir i realitzar entrevistes a veïns i veïnes del barri.

Paral·lelament a tot això que estava passant dins i davant l’escola, veïns i veïnes i entre ells, les famílies dels nois noies de l’escola estaven començant a moure’s per demanar al districte que l’estructura es pogués quedar de forma estable en aquell espai.

Va arribar el dia, vam sortir al carrer i es van recollir tot de dades de temperatura i humitat, també es va observar i entrevistar què en pensaven i com interactuaven els veïns i veïnes del barri  amb l’estructura d’ombra.

Amb tota aquesta informació, els nois i noies, ara ja a l’aula i amb el suport de l’Eva, la seva tutora, van construir gràfiques i van analitzar les dades per tal d’extreure’n conclusions.

Algunes de les conclusions van ser:

• L’espai ha millorat perquè és més còmode per estar-hi – ha dit la majoria.
• Ens agradaria que hi hagués jocs com accessoris a l’estructura – han dit moltes persones de les preguntades.
• A tothom li ha agradat l’estructura, creu que l’espai ha millorat, creu que ara hi va més gent i també a tots els entrevistats voldrien que es quedés de forma permanent.
• Passejar el gos, parlar, descansar, jugar, caminar, riure, llegir, berenar, celebrar aniversaris, llegir, són coses que hem pogut observar que passen al voltant de l’estructura.
• El material usat ens sembla molt sostenible – ha dit la majoria. I, també que no necessita electricitat i és fàcil de mantenir, pensen algunes persones de les entrevistades.

Cal destacar que la sessió de recollida de dades físiques de l’espai es va haver d’ajornar alguns dies per la pluja i que finalment es va haver de fer un dia que estava una mica núvol; malgrat tot, els nois i noies van poder mesurar la temperatura ambient, la humitat relativa, la il·luminació en lux, la temperatura de les superfícies en els diferents materials, al sol o a l’ombra del trencadís, etc.

El projecte ha permès a l’alumnat reflexionar sobre els conceptes: sostenibilitat,  canvi climàtic o efecte illa de calor, iniciar-se en l’ús d’aparells de mesura i comprendre variables i unitats de mesura; treballar la interpretació de dades i elaboració de gràfiques, així com la construcció i l’ús de l’enquesta com a metodologia d’investigació. Les sessions també han permès reflexionar sobre l’ús que fem de l’espai públic  i com afecta la creació d’espais refugi a la millora de les relacions entre les persones.

Un projecte com aquest, basat en un repte real i no una simulació, que contribueix a la millora de l’espai urbà, l’ha fet altament significatiu per a l’aprenentatge dels nois i noies i la comunitat educativa. I no només pels conceptes treballats sinó també pel fet de poder contribuir a la millora de l’espai urbà del seu barri i, per tant, millorar la qualitat de vida de la seva comunitat.

Finalment, sembla que l’estructura s’hi podrà quedar de manera permanent gràcies sobretot a la comunitat educativa de l’escola i altres veïns i veïnes. Un èxit col·lectiu!!  Una millora de l’espai públic tant pel que fa a la incorporació d’una estructura d’adaptació al canvi climàtic i l’efecte illa de calor com pel canvi d’usos de l’espai, incrementant el nombre i la qualitat de les activitats que s’hi estan fent i s’hi seguiran fent.

Un petit-gran projecte d’intercooperació entre Nusos, Arquitectura de contacte i l’escola Cavall Bernat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona que ens ha portat un munt d’aprenentatges per a totes i tots!

Comparteix a twitter