Fa més d’un segle i mig Charles Darwin va escriure la teoria de l’evolució gràcies a les evidències empíriques aportades per centenars de persones. De fet, encara la Biblioteca de la Universitat de Cambridge conserva 15 mil cartes que Darwin va intercanviar amb altres científics, jardiners, criadors d’animals, diplomàtics, exploradors o amics. La ciència ciutadana no és una novetat del segle XXI, va néixer gràcies a l’amateurisme i la curiositat -motor de la ciència fins ben entrat el segle XIX- especialment pel que fa a la botànica i a l’astronomia. Va ser durant el segle XX quan la ciència es va anar professionalitzant i tecnificant de manera vertiginosa.

Des de fa un parell de dècades la implicació ciutadana en ciència ha anat en augment. Gràcies en part a les noves tecnologies i a la voluntat dels investigadors de fer públics els resultats de les seves investigacions. Avui però la ciència ciutadana va més enllà, s’està fent un lloc com un enfocament de participació col·lectiva i ja inspira nous temes d’investigació, crea i recull grans conjunts de dades i avalua i complementa les informacions recollides. Un exemple, més del 50 per cent de les dades de l’Estructura Mundial d’Informació en Diversitat són recollides per la ciutadania, sent els ocells, els bolets i les papallones els éssers amb volum d’informació.

No es tracta però d’una febre quantificativa. La ciència ciutadana s’ha popularitzat i cada vegada s’estén més la idea que per fer recerca cal recollir les inquietuds de la ciutadania, donar resposta a les demandes dels barris i pobles i destinar esforços tant per generar coneixement acadèmic com per dur a terme polítiques socials i ambientals més ajustades a les necessitats de les persones. Tant és així que fa pocs anys Barcelona creava la primera Oficina de Ciència Ciutadana de l’Estat.

No hi ha una única entitat de l’economia social i solidaria que promogui la ciència ciutadana a Catalunya, l’arrelada tradició naturalista ha fet proliferar diversos projectes des de les pròpies entitats. Podem trobar la Xarxa d’Observadors Meteorològics que ja té 10 anys, o la BioBlitzBcn, que compta amb la participació d’investigadors, entitats i ciutadania, Paisatges Vius amb el projecte 1000 punts d’aigua, l’Institut Català d’Ornitologia amb el projecte Nius, Galanthus fent seguiment dels ratpenats a través del projecte Quirorius, el seguiment de l’ós bru del Pirineu que fa AccióNatura o el “Flora urbana i al·lèrgia, cooperes?” promogut per Thigis.

Catàleg de projectes participatius del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la Institució Catalana d’Història Natural: