Diàlegs entre la ciutadania per abordar la importància de la connectivitat de la infraestructura verda de Barcelona des de la perspectiva del coneixement dels serveis ecosistèmics o ambientals que la natura ens aporta en zones urbanes.

La connectivitat ecològica és el factor que permetrà la funcionalitat de l’entramat que suposa la infraestructura verda de la ciutat. En aquest sentit, els marges de les zones de sól urbà i de zones verdes petites són crítiques, ja que sumen molts factors de degradació, però a la vegada concentren molta biodiversitat i també apleguen usos perifèrics per part de la població (oci, esport, observació naturalista, transport, etc).

Cal reforçar la mirada sobre aquestes zones per augmentar el grau de coneixement del seu valor ecològic i, per tant, estudiar o projectar com es pot prioritzar la seva gestió i restauració ambiental des d’una perspectiva ecosocial.

Apliquem una metodologia de diagnosi amb un enfocament participatiu centrat en l'aprenentatge, que vincula l'avaluació de la gestió de l’entorn i l'intercanvi de coneixements, i integra les dades basades en la ciència i les perspectives de les persones interessades, tant en els atributs biofísics com socioeconòmics.

A través del procés de participació s’identificaran i analitzaran els serveis ecosistèmics dels espais verds urbans de forma participada amb la ciutadania amb l'objectiu de construir coneixement col·lectiu d'aspectes socioecològics de la ciutat. Aquesta capacitació de la ciutadania ha de permetre el desenvolupament d'un punt de vista crític per entendre les necessitats de la ciutat com a ecosistema i traçar propostes de millora per la connexió amb els marges de la ciutat.

Vols participar-hi? Comença per participar de l’enquesta _