Nusos Cooperativa

Digues-me com fas ciència i et diré perquè no l’escullo

És l'economia social i solidària una via per impulsar les vocacions o la perspectiva de gènere a les disciplines STEAM?

Home blanc, de classe mitjana i extraordinàriament intel·ligent. Premsa, cinema i literatura s’encarreguen de mostrar els professionals científics com a homes solitaris, geeks, inadaptats i sovint obsessius. L’estereotip de la persona que fa ciència, l’acumulació masculina en llocs decisoris combinada amb el culte a l’excel·lència allunya moltes persones, especialment a les dones, de les disciplines STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arquitectura i matemàtiques). Urgeixen les propostes des de l’economia social. Estem preparades

Les dones són més susceptibles de patir lesions i de morir en els xocs d’automòbils. Així s’expressava el Centre de Biomecànica Aplicada de la Universitat de Virgínia l’any 2011 aportant dades que mostraven com les conductores tenien un 47% més de probabilitats que els conductors de patir ferides després d’un accident i que la xifra augmentava al 71% si es tractava de “lesions moderades”. L’estudi no pretenia demostrar cap diferència física ni conductual entre homes i dones sinó, just el contrari, palesar l’impacte social d’una industria masculinitzada que durant més de 30 anys havia utilitzat únicament maniquins amb mesures d’homes estàndards a l’hora de simular accidents i, per tant, de dissenyar elements de protecció com airbags.

La davallada dels estudis STEAM

Les demandes del món actual, cada vegada més divers i interconnectat, han definit la competència científica i matemàtica com uns coneixements necessaris per participar activament i amb èxit en el funcionament de la societat. Aquestes competències, no només són importants per a les persones que volen arribar a ser professionals STEAM, sinó també per a tots els ciutadans. Inclús les feines més relacionades amb les àrees de llengües, les ciències socials o les humanitats hauran de conviure amb noves tecnologies d’ús creixent. La National Science Foundation, dels EUA, estima que el 80% dels treballs que es crearan en les properes dècades necessitaran algun tipus de competència matemàtica i científica; i la Comissió Europea assenyala que actualment el 50% de les empreses de l’Estat espanyol demanen perfils STEAM i que aquesta tendència pujarà en un 10% en els propers 3 anys. No obstant això, el nombre d’alumnes matriculats a graus d’aquestes especialitats va en davallada; per posar un exemple, la branca d’enginyeria ha observat un descens de matriculats del 25% en els darrers 10 anys.

El col·lectiu DonesTech identificava la competitivitat dins del sector, la dificultat per ascendir en entorns masculinitzats i la poca contextualització dels continguts a les problemàtiques de rellevància social com a part dels motius que desincentiva, especialment a les dones, a l’hora d’escollir estudis STEAM. De fet, les dades assenyalen que només un 25% de les dones estudien STEAM, tot i que representen el 54% dels matriculats a les universitats. A la UPC les dones representen només el 20% dels matriculats en enginyeries i el 10% en informàtica.

Més però menys repartides

La segregació per raó de gènere és un element profundament arrelat en els sistemes educatius i professionals i es considera un dels principals factors subjacents en la bretxa salarial. Es refereix a la concentració de persones d’un gènere en camps concrets, formatius o laborals -segregació horitzontal- o en certs nivells de responsabilitat -segregació vertical-.

L’absència de la perspectiva femenina en la història de la ciència ha donat lloc a errades amb conseqüències molt greus.

Malgrat la creixent ocupació femenina aquesta no es distribueix equitativament entre sectors i càrrecs. Sectors com la construcció, les enginyeries o les tecnologies són marcadament masculins i la presència de les dones supera àmpliament la dels homes, en educació preescolar, en infermeria, en cures personals i en treball domèstic. Malgrat que els trets són comuns arreu, les estadístiques són més locals que globals: a la Xina les treballadores STEAM representen un 40% del total de treballadors d’aquestes disciplines, mentre que als EUA un 24% i a Europa un 17%. De fet, les dades suggereixen que en països amb més tradició científica, hi ha més tradició patriarcal en aquest àmbit mentre que en països amb ocupacions més precàries hi ha més dones que escullen estudis STEAM, generalment ben remunerats i relativament segurs,.

L’existència d’estructures masculinitzades assentades en molts sectors comporta que no s’aconsegueixi atraure i retenir treballadores, malgrat les grans perspectives de creixement i l’escassedat d’especialistes. Així, com assenyala la Comissió Europea, es perpetua la segregació per raó de gènere, cosa que restringeix les eleccions vitals i les opcions educatives i professionals, comporta retribucions desiguals, reforça els estereotips de gènere, limita l’accés a determinats llocs de treball i donen continuïtat a unes relacions de poder desiguals tant en l’esfera pública com en la privada.

La ciència és masculina

En grans empreses de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com Google, el percentatge de dones és del 17%. A Microsoft i Apple del 20% en totes dues. Segons un informe del Congressional Joint Economic Committee, a EUA (2014) només el 14% dels enginyers arreu del món són dones. Aquest percentatge puja al 20% de mitjana a l’Estat espanyol i a Europa, i queda al voltant del 5% a Japó. A més hi ha un percentatge d’abandonament del voltant del 40% de dones que treballen en professions relacionades directament amb la tecnologia, i una disminució en el percentatge de participació a mesura que augmenta el nivell de responsabilitat.

Com més gran és l’empresa, menor és el percentatge de dones que ocupen càrrecs directius. A les empreses de més de 1000 treballadors, les dones ocupen l’11%, la resta són homes. A les empreses d’entre 250 a 1000 treballadors, la població femenina suposa el 14% del total. A les empreses mitjanes, d’entre 249 i 50 persones, en són el 18%. A menor volum d’empresa, les dones que ocupen els estaments més alts augmenta, un 44% a les empreses de menys de 50 treballadors i fins al 71% a les empreses de menys de 10 treballadors.

La creixent ocupació femenina s’explica més per una incorporació a llocs de treball que ja eren femenins enlloc que per una distribució equitativa entre sectors i càrrecs.

La manca de models femenins en llocs de lideratge és un aspecte molt important que no ajuda a atreure i a retenir dones en la carrera acadèmica -un estudi fet als EUA demostrava que si arriba una criatura en els cinc anys previs a finalitzar la tesi doctoral, un home té un 38% més de probabilitats d’assolir una posició estable que una dona-. Les grans estructures dificulten moltes dones a l’hora de progressar i mantenir-se en professions STEAM. La impossibilitat de treballar a temps parcial, de flexibilitzar l’horari, demanar excedències o adaptar els permisos de maternitat i paternitat, en són alguns exemples. Tot i que la maternitat i la cura de familiars a càrrec és un aspecte molt important, les dades demostren que el que resulta determinant és el biaix de gènere que posa els homes per davant de les dones en les professions STEAM pel que fa a les avaluacions de competències, a la selecció de personal, a l’autoria de treballs de recerca, a l’assignació de beques i finançament, a les invitacions per participar en conferències internacionals o a la participació en comitès editorials.

Aquesta tendència és tan inconscient, forta i arrelada que acaba tenint més influència que les polítiques de gènere que es puguin instituir en les organitzacions. Les accions en política de gènere són imprescindibles però tenen poc efecte sinó van acompanyades d’accions de conscienciació entre la comunitat científica.

Així ho palesava Ben Barres. Ben va ser un neurocientífic de fama internacional i tot un símbol LGTBIQ per ser el primer transsexual admès a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Ben exemplificava la desigualtat de gènere en les professions STEAM a la revista Nature amb una il·lustrativa anècdota que va viure després d’impartir una xerrada, quan va escoltar a un company de facultat dir “Ben ha donat avui un gran seminari, el seu treball és molt millor que el de la seva germana”. El que el seu company no sabia és que Ben i Bàrbara (la suposada germana) eren en realitat la mateixa persona, abans i després de dur-se a terme l’operació de reassignació de sexe.

Ciència amb perspectiva de gènere i cooperativa

La manca d’una mirada amb perspectiva de gènere, les poques polítiques de coresponsabilitat de les empreses, la dificultat per accedir a llocs de poder en empreses grans i el biaix de gènere són alguns dels entrebancs que han de patir les professionals STEAM. No obstant això, són poques les organitzacions de l’Economia Social i Solidària (ESS) que donen sortides laborals als professionals STEAM. El context però és propici.

En països amb més tradició científica, hi ha més tradició masculina mentre que en països amb ocupacions més precàries hi ha més dones que escullen estudis STEAM.

L’augment dels programes de les administracions que donen suport a l’emprenedoria tecnològica, la progressiva demanda de professionals en aquests sectors i la tasca necessària per posar en valor una mirada inclusiva de la ciència i la tecnologia fa necessari que posem la mirada amb algunes de les iniciatives consolidades a Catalunya que han estat capaces de crear referents femenins STEAM des de l’ESS.

Entre les iniciatives més reeixides trobem el Col·lectiu Punt 6, una cooperativa dedicada a l’arquitectura, la planificació urbana i la dinamització comunitària. Montanyanes, una empresa especialitzada en crear i gestionar projectes de dinamització i desenvolupament en zones rurals i de muntanya o el col·lectiu DonesTech, que des de fa 12 anys investiga i intervé en el camp de les dones i els nous suports o noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Indicadors Dona i Ciència 2018

Comparteix a twitter